Aranya reclusa marró

L'aranya reclusa marró (Loxosceles reclusa) pertany al gènere Loxosceles. També es coneixen com aranyes de violí o aranyes de violí. Les aranyes recluses són un gènere verinós d'aranya conegut per la seva necròtica verinosa (mort de cèl·lules i teixits vius). Hi ha més de 100 espècies d'aranya reclusa, sent l'aranya reclusa la més coneguda de l'espècie.

L'aranya reclusa marró és una criatura reclusa que busca i prefereix la reclusió. L'aranya reclusa marró i deu espècies addicionals de Loxosceles són natives dels Estats Units. A més, algunes espècies no autòctones s'han establert en zones limitades del país.

L'aranya reclusa marró es troba principalment als estats centrals del mig oest cap al sud fins al golf de Mèxic. La seva distribució nativa es troba aproximadament al sud d'una línia des del sud-est de Nebraska passant pel sud d'Iowa, Illinois i Indiana fins al sud-oest d'Ohio. Als estats del sud, l'aranya reclusa marró és nativa del centre de Texas fins a l'oest de Geòrgia. Les aranyes recluses marrons generalment no es troben a l'oest de les Muntanyes Rocalloses. Una espècie relacionada, l'aranya violí marró, es troba a Hawaii.

Característiques de l'aranya reclusa marró

En l'aranya reclusa marró madura, així com en algunes altres espècies d'aranya reclusa, la marca fosca del violí està ben definida, amb el coll del violí apuntant cap a l'abdomen bulbós.

Els colors de les aranyes recluses marrons poden variar des d'un bronzejat clar fins a un marró fosc, però també poden semblar un color groc intens. Les aranyes recluses marrons estan cobertes de molts pèls fins que donen a l'aranya un aspecte de vellut. Tenen unes potes marrons llargues i primes que també estan cobertes de pèls fins.

Les aranyes recluses marrons adultes tenen una envergadura de cames d'uns 24 mil·límetres. El seu cos fa uns 3-8 mil·límetres de llarg i uns 3-16 mil·límetres d'amplada. Els mascles tenen una longitud corporal lleugerament més petita que les femelles, però, els mascles tenen potes proporcionalment més llargues.

Les aranyes recluses marrons mascles i femelles són verinoses. Els estadis juvenils s'assemblen molt als adults excepte per la seva mida i són d'un color una mica més clar. Mentre que la majoria de les aranyes tenen vuit ulls, les aranyes recluses només tenen sis ulls que estan disposats per parelles en un semicercle a la part davantera del cefalotòrax (la primera secció (anterior) del cos principal), amb un parell mitjà i dos parells laterals.

Només unes poques aranyes tenen 3 parells d'ulls disposats d'aquesta manera, com ara les aranyes escopidores (escitodids). Les aranyes recluses marrons es poden distingir de les escitodides, ja que els abdomens de les aranyes recluses no tenen patró de coloració ni les seves potes, que també no tenen espines.

Hàbitat d'aranya reclusa marró i teranyines

L'hàbitat de les aranyes recluses marrons sol ser un lloc fosc i no pertorbat que de vegades pot estar a l'interior o a l'exterior. En els seus hàbitats preferits, les seves poblacions solen ser denses. Les aranyes recluses marrons prosperen en entorns alterats pels humans. A l'interior, es poden trobar a golfes, soterranis, espais d'arrossegament, cellers, armaris i armaris.

Les aranyes recluses marrons poden buscar refugi en caixes d'emmagatzematge, sabates, roba, llençols plegats, marcs penjants i darrere dels mobles. També es poden trobar en dependències com graners, coberts, hivernacles i garatges. A l'exterior, es poden trobar aranyes recluses marrons sota troncs, pedres soltes en piles de roques i piles de fusta. Les aranyes recluses marrons semblen afavorir el cartró quan viuen en residències humanes, possiblement perquè imita l'escorça de l'arbre podrida que habiten de manera natural.

Les aranyes recluses marrons construeixen xarxes irregulars que sovint inclouen un abric que consisteix en fils desordenats de fils molt enganxosos, de color blanc brut a grisenc. La xarxa serveix com a refugi diürn de les aranyes i sovint es construeix en un racó tranquil en un dels llocs esmentats anteriorment. A diferència de la majoria de teixidors de xarxes, les aranyes recluses marrons deixen aquestes teles a la nit per caçar. Els mascles es mouran més quan cacen mentre que les femelles no solen allunyar-se lluny de la seva xarxa.

Dieta de l'aranya reclusa marró

Com la majoria de les aranyes, les aranyes recluses marrons s'alimenten principalment d'insectes.

Reproducció d'aranya reclusa marró

Les aranyes recluses marrons ponen ous de maig a juliol. La femella pon uns 50 ous que estan tancats en un sac de seda blanquinós d'uns 2-3 polzades de diàmetre. Cada femella pot produir diversos sacs d'ous durant un període de diversos mesos. Les aranyes surten del sac d'ous al cap d'un mes o menys. El seu desenvolupament és lent i està influenciat per les condicions meteorològiques i la disponibilitat d'aliments. Es necessita una mitjana d'un any per arribar a l'etapa adulta des del moment del dipòsit de l'ou. Les aranyes recluses marrons adultes sovint viuen entre 1 i 2 anys. Les aranyes recluses marrons poden sobreviure llargs períodes de temps (uns 6 mesos) sense menjar ni aigua.

Verí d'aranya reclusa marró

Tal com indica el seu nom, les aranyes recluses marrons no són agressives i solen mossegar només quan es pressionen contra la pell humana, com quan s'emboliquen a la roba, les tovalloles de bany o la roba de llit.

Les aranyes recluses marrons reals són rares. Les mossegades d'aranya reclusa marrona poden produir una sèrie de símptomes coneguts com a 'loxoscelisme' (una condició produïda per la mossegada i que es caracteritza per una mossegada gangrenosa al lloc de la mossegada, nàusees, malestar general, febre, hemòlisi i trombocitopènia).

La majoria de les picades d'aranya reclusa són lleus i no tenen necrosi. No obstant això, un nombre reduït de picades produeixen lesions dermonecròtiques greus i, de vegades, símptomes sistèmics greus. La reacció física a la mossegada d'una aranya reclusa marró depèn de la quantitat de verí injectat i de la sensibilitat de l'individu.

Algunes persones no es veuen afectades per una mossegada, mentre que altres experimenten efectes immediats o retardats, ja que el verí mata els teixits (necrosi) al lloc de la mossegada. Moltes mossegades d'aranyes recluses marrons causen només una petita marca vermella que cura sense esdeveniments. La gran majoria de les mossegades d'aranya reclusa marró es curen sense cicatrius greus.

Inicialment, la mossegada pot sentir-se com una punxada o passar desapercebuda. Alguns poden no ser conscients de la mossegada durant 2 a 8 hores. Altres senten una sensació de picor seguida d'un dolor intens. Amb poca freqüència, algunes víctimes experimenten reaccions sistèmiques generals que poden incloure inquietud, picor generalitzada, febre, calfreds, nàusees, vòmits o xoc. Una petita butllofa blanca sol pujar inicialment al lloc de la mossegada envoltada d'una zona inflada. La zona afectada s'amplia i es torna vermella i el teixit és dur al tacte durant un temps.

La mossegada de l'aranya reclusa marró pot provocar una ferida profunda i dolorosa que triga molt de temps a curar-se. Les morts són extremadament rares, però les mossegades són més perilloses per als nens petits, els ancians i els que estan en mal estat físic.

Consulteu-ne més animals que comencen per la lletra B

Aranyes que semblen la reclusa marró