Escarabat de fem

Seleccioneu El Nom De La Mascota







Font de la imatge

Escarabats femers pertanyen a la superfamília Scarabaeoidea. Els escarabats femers tenen una dieta que consisteix en part o exclusivament en excrements.

Hi ha escarabats que s'alimenten de fem que pertanyen a altres famílies, com els Geotrupidae (l'escarabat femer avorrit).

Només els Scarabaeinae comprèn més de 5.000 espècies.

Molts escarabats de fem, coneguts com a rodets, es destaquen per fer rodar fem en boles esfèriques, que s'utilitzen com a font d'aliment o cambres de cria. Altres escarabats femers, coneguts com a ‘tunelers’, enterren el fem allà on el troben. Un tercer grup, ‘els habitants’, no roden ni cauen, simplement viuen en fems.

La mida d'un escarabat femer varia d'una espècie a una altra. Els 'habitants' solen ser petits i allargats. Els escarabats de fem són bàsicament de color negre, marró o groc porpra. Alguns són de lluentor metàl·lic, especialment les espècies tropicals. La majoria dels escarabats femers tenen un cos aplanat, però corpulent.

El mascle d'algunes espècies té banyes al cap o al tòrax. Alguns escarabats femers, a part dels 'habitants', tenen potes fortes, sovint 'dentades', especialitzades per fer rodar fems i excavar. Els tarsos (urpes) a les potes anteriors d'un vell escarabat femer solen estar danyats o perduts a causa d'una excavació constant: algunes espècies no tenen cap tars a les potes anteriors. Les espècies del desert també tenen pèl a les potes que ajuda al seu moviment a la sorra. Els escarabats femers tenen peces bucals suaus adequades a la seva dieta.

Els escarabats femers viuen en molts hàbitats diferents, com ara deserts, terres de conreu, boscos i pastures. No els agrada el clima extremadament fred o sec. Es troben a tots els continents excepte a l'Antàrtida.

Els escarabats femers mengen fems excretats per herbívors i omnívors. La seva excreció preferida prové dels herbívors. Molts d'ells també s'alimenten de bolets i de fulles i fruits en descomposició. No necessiten menjar ni beure res més perquè el fem proporciona tots els nutrients necessaris. Les larves s'alimenten de la fibra vegetal no digerida del fem, mentre que els adults no mengen aliments sòlids. En comptes d'això, utilitzen les peces bucals per esprémer i xuclar el suc del fem.

La majoria dels escarabats de fem busquen fem amb l'ajuda del seu fort sentit de l'olfacte. Algunes de les espècies més petites, però, simplement s'uneixen als proveïdors de fem per esperar el seu menjar. Després de capturar el fem, un escarabat femer el farà rodar, seguint una línia recta malgrat tots els obstacles. De vegades, els escarabats de fem intentaran robar la bola de fem d'un altre escarabat, de manera que els escarabats de fem s'han d'allunyar ràpidament d'una pila de fem un cop han fet rodar la seva bola per evitar que se'n roben.

Els escarabats femers s'aparellen sota terra. Després de l'aparellament, tots dos o un d'ells prepararan la bola de fem de cria. Quan s'ha acabat la bola, la femella hi posa ous dins. Algunes espècies no marxen després d'aquesta etapa, però romanen per salvaguardar la seva descendència.

L'escarabat femer passa per una metamorfosi completa. Les larves viuen en boles de cria fetes amb fems preparats pels seus pares. Durant l'etapa larvària l'escarabat s'alimenta del fem que l'envolta.

Els escarabats femers tenen un paper notable en l'agricultura. En enterrar i consumir fem, milloren el cicle dels nutrients i l'estructura del sòl. També protegeixen el bestiar, com el bestiar boví, eliminant el fem que, si es deixa, podria proporcionar hàbitat per a plagues com les mosques.