Aranya Hobo

El Aranya Hobo (Tegenaria agrestis) és un membre del gènere d'aranyes conegudes com a aranyes d'embut.

L'aranya Hobo és una d'un petit nombre d'aranyes a Amèrica del Nord, les mossegades de les quals es consideren generalment importants mèdicament.

Característiques de l'aranya hobo

La femella Hobo Spider assoleix mides d'11 a 15 mil·límetres. L'aranya hobo mascle mesura entre 8 i 11 mil·límetres. No hi ha dimorfisme (diferència de forma entre individus de diferent sexe de la mateixa espècie) en color o marques. La coloració de les aranyes Hobo és més aviat suau, sent una barreja de tons marrons i terra rovellada. Les aranyes Hobo tenen un patró d'espina de peix a la part superior de l'abdomen.

Tot i que la majoria de les aranyes Hobo tenen potes molt peludes, les potes d'aquesta aranya són força llises. Les aranyes similars tenen ratlles a les potes i sovint són molt més grans. La Hobo Spider té unes potes sòlides de color marró clar. Les espècies relacionades són força semblants en aparença i requereix formació tècnica per identificar-les de manera fiable.

Habitat d'aranya Hobo i teranyines

L'aranya hobo prefereix ambients moderadament secs i càlids, però, a Europa, normalment no viu a les cases, en gran part a causa de la competència de les aranyes domèstiques com ara l'aranya gegant (Tegenaria gigantea). L'aranya hobo es troba més freqüentment en jardins, camps, bardisses i llocs similars.

L'aranya hobo es troba molt poques vegades a les cases d'Europa, on gairebé no s'han reportat verins i l'aranya teixidora d'embut de graner (T. domestica) és molt més comuna, encara que d'aspecte semblant, inofensiu. Les aranyes hobo de vegades construeixen les seves xarxes dins o al voltant d'habitacions humanes.

L'aranya Hobo crea una xarxa de viatge no enganxosa que no hi enganxa permanentment els insectes. En canvi, una vegada que la presa s'enfronta a la xarxa, l'aranya hobo ataca la presa abans que pugui escapar. Això, juntament amb el seu pobre lloc ocular, explica per què són notablement més agressius amb els humans que les altres aranyes. Les aranyes hobo han d'atacar per menjar, sinó moririen de fam. Les xarxes que fabriquen tenen forma d'embut i sovint s'uneixen a un objecte del jardí, pels fonaments, entre jardineres o qualsevol cosa que roman estacionària a prop del nivell del terra. L'aranya Hobo també fa xarxes sota les llars i la uneix a les plantes o les males herbes.

Dieta de l'aranya hobo

Les aranyes hobo construeixen una estructura en forma d'embut de làmines de seda i s'estan a l'aguait a l'extrem petit de l'embut perquè els insectes presa es trobin a les seves xarxes.

Reproducció de l'aranya hobo

L'aranya Hobo normalment entra a les cases quan està a la recerca d'una parella. Les aranyes Hobo masculines tendeixen a vagar amb aquest anhel a l'època d'agost. Generalment es menjarà un cop s'hagi completat l'aparellament. L'aranya Hobo femella produeix diversos sacs d'ou de color blanc a crema, suspenent-los dins de la seva xarxa embullada. L'aranya Hobo femella pot viure uns dos anys, mentre que el mascle només viurà uns mesos.

Hobo Spider Venom

La majoria de les mossegades de l'aranya Hobo es produeixen quan l'aranya és aixafada o aixafada accidentalment per un humà. El verí de les aranyes és prou fort com per causar un dolor local considerable i s'ha informat que de vegades provoca la mort dels teixits (necrosi) a la mossegada i prop.

Tot i que els efectes de les picades d'aranya Hobo poden arribar a incloure la necrosi, no se sap que siguin fatals per als humans sans. La necrosi en els casos reportats és similar, però, menys greu que la necrosi causada per l'aranya reclusa marró. Si aquesta lesió és greu, pot trigar mesos a curar-se. Altres símptomes reportats inclouen mals de cap intensos que poden durar des d'un parell de dies fins a una setmana i en alguns casos hi ha hagut anomalies visuals o una sensació de malestar general (sensació de malestar o malestar general).

Si una aranya hobo està tenint un sac d'ou, pot tornar-se agressiu si percep que el sac d'ou està amenaçat. Tanmateix, generalment no mosseguen tret que estiguin obligats a protegir-se i, en la majoria dels casos, l'aranya hobo no injecta verí quan mossega.